Mil molls, i a cada moll els seus llauts, un sol mariner s'hi arrossega com els núvols, guiat per el vent. I jo m'he deixat el flotador en un calaix obert. De totes formes, jo soc més de fer peu... A la ruta del meu laberint no cal navegar, però lo cert és que tenc grans d'arena torturant a ses ninetes de tan de mirar enrera, quan els verbs conjugats en passat i en futur no existien.
