Técnica Mixta. 27 x 22 cm

Quadres per l'expocició "Erotisme Urbá" al Centre Cívic de Ca'n Deu (Barcelona).

Avui m'he adormit mentres tocaves la guitarra en el trasts dels meus dits, els acords silenciosos marcaven el ritme del meu cor... Estaves entrant en trance, i jo estava levitant amb el teu concert mud. Avui no hi ha hagut mal-sons...

La revista de Skate i Fotografia NO PRO MODEL ha publicat uns quants dibuixos meus!!
Link: (a partir de la pagina 50)

http://issuu.com/nopromodel/docs/npm04


Gracies a tots els que ho han fet possible!! (Kina il·lusió!!)

NoProModel es un fanzine que neix de la ma d'un grup de nois de Terrassa, aficionats a l'Skate i a la Fotografia. Pretenen mostrar la cara emergent, artística i original del patí. Presten especial atenció als skaters amateurs, però sense deixar de banda als que son o han sigut pros. Publiquen una nova edició cada dos mesos, en forma digital i físic, que reparteixen per les tendes col·laboradores i events que patrocinen. A part de la revista, també organitzen trobades d'skaters, en format guateke, amb jams sessions d'skate i musica. Deixo el seu link per qui l'interessi estar informat del seu moviment:

http://www.nopromodel.com/

"También queremos dejar claro que la intención principal de NoProModel es pasarlo bien en todo lo que hacemos. Somos un grupo involucrado al 100 x 100 en la parte artística del patín y queremos ayudar a mantener este espíritu enseñando la parte mas divertida de este mundo." NPM.

Hi havia una vegada un home que volia volar, tenia les ales mullades de pensaments que ningú coneixia... Ell va seguir agitant les ales fins que es van assecar del tot, va deixar de banda tota pertorbació i un dia qualsevol, aprengué a volar. Va sentir com el seu cos es desfarrava de la seva anima,i va trobar-hi en ell una font de plaer que el feia estremir, l'anima tremolava davant tal espectacle, tots i cada un des seus músculs es contreien al mateix ritme, cercant l'extasis dels cossos, fruit, en el fons, de unes ments plenes de papallones.... I l'home que volia volar, va volar tan amunt que viatja directament al Nirvana, on es va poder relaxar i recuperar forces per el pròxim vol.

Els factors socials ens condicionen inevitablement. Des de la finestra es veu l'exterior de la cova, els que estan dins tenen el cap ple d'imagtes no reals, imatges manipulades per el que s'ha establert dins la cova, a les fosques. El cap ple de mans manipuladores, moldeadores de persones..
Qui surti a fora, ha de entrar a fer guaitar als demés.
Mite de la caverna, Plató_.

Recuperant arsenal prehistòric...
Aquest quadre és del 2006. Si no record malament, pretenia fer conya a la repressió femenina. Aquí començava a experimentar amb els sprays, mesclant-los amb tot tipus de líquids.

Mutacions.
Primer va néixer de cafè i l'espitada corresponent, (es pot veure als posts inicials dels blog) poc després va ser impregnat amb vi i pigments mesclats amb aigua, creant atmosferes de colors (imatges d'aquests post). El vi, com ja he dit en alguna ocasió en aquest blog, es un element amb molt punts en comú amb el sexe, per això apareix en quasi totes les meves pintures. Un cop va estar tot sec (va trigar aprop d'un dia) me'l vaig emportar al "Parchís" i allà va seguir evolucionant, emplenant-se a tocs d'spray (veure post de Febrer 2009, Sex is not a Crime!) Actualment, té una cara dibuixada en un racó, i seguirà mutant, fins que no tengui més raó de ser.

Per sobreviure, s'han dividit... Sempre unides per un mateix factor.

Aquesta tela també és una reutilització, es pot vorer l'origen en un post de Maig 2008.
Tot canvia, tot evoluciona, tot és efímer, res serà per sempre, peró tot deixa un rastre, una marca...

Aquí, encara es veuen els masturbadors de fons...

Seguim de reformes... Sobre un fons fet amb imatges pornografiques, mesclades amb vi i pigments, personatges anonims caminent per la ciutat, ignorant'ho o no, tots ho comparteixen, el sexe els va dur a la vida, i el sexe els dona vida. Son plantilles tretes d'unes fotografies que vaig fer fa uns anys per el raval...

Molta gent hem pregunta si estic emprenent una creuada a favor del sexe lliure, si pretenc revelar-me en contra dels prejudicis de sobres establerts entorn del sexe. Ido no, no pretenc canviar el sistema, se que jo sola no hi faré res, hi ha massa ments contaminades. L'únic que vull és manifestar la meva opinió, respecta un tema, el sexe, que durant la meva educació de convent era considerat quasi un crim... Penso que l'acta sexual no ha de ser un acte purament purità, no ha d'anar exclusivament relacionat a l'amor d'una parella (de fet, segueix havent molts matrimonis concertats, on l'amor no sol ser existent, no deuria de ser aquest el crim??) El sexe forma part de les funcions vitals de tots els animals, per tant, hauria de ser un dret poder gaudir d'ell, amb qui es vulgui, en el moment desitjat, i mai per obligació. No vull dir que estigui en contra de les relacion monògames, però si que penso que compartir el sexe amb algú que et fa sentir a gust, pot ser tan gratificant com tenir una bona conversa amb un amic, vorer un pel·lícula que et faci bategar, o escoltar una cançó que et posi els pels de gallina... L'amor, ja és un altra tema. (I no, no soc una nimfòmana ni el sexe és la meva necessitat prioritari............)

L'altra pregunta que hem solen fer és si penso canviar de tema... porto a prop d'un any treballant projectes relacionats amb el sexe, però també treballo en altres projectes. Suposo que quan senti la necessitat de capficar-me més en una altra tema, ja ho faré...

tal vegada aquestes paraules passin desapercebudes al la majoria de visites, però, aquí les deixo...

Seguim fent proves amb plantilles...

Mil molls, i a cada moll els seus llauts, un sol mariner s'hi arrossega com els núvols, guiat per el vent. I jo m'he deixat el flotador en un calaix obert. De totes formes, jo soc més de fer peu... A la ruta del meu laberint no cal navegar, però lo cert és que tenc grans d'arena torturant a ses ninetes de tan de mirar enrera, quan els verbs conjugats en passat i en futur no existien.

Mallorca i Barcelona, 2008. Venes i demés formes de vida.

Una nit entresemana, d'una setmana enmitj d'un mes, amb domatigues de ramellet i oli covent, deliram al voltant d'una taula en forma de cocavet... Illencs, maños, catalans, i un eriçó albí, tots ben tocats!

Col.leccionistes d'instants per recordar...

La llibertat sexual no deuria d'implicar ni la obsessió ni els prejudicis aliens.
Lliure, és lliure, no vol dir, ni abusiu, ni obscè, ni buit de sentiments. Es tan sols lliure de compromís.

I encara es segueix considerant skater sinònim de delinqüent... ja no sé si pel fet de ser, la gran majoria d'ells, joves, o per que tenen por de rebre un cop de taula al cap... La qüestió és que els policies de tot arreu abusen del seu poder... al you tube està ple de vídeos on joves (skaters, manifestants...) reben cop i son tractats com a criminals. Molts acaben pagant multes i fins i tot arribant a passar temporades sota reixes... Quin sistema ens empara?

Per altra banda he de dir que hem sorprèn la reacció de la gent major al vorens sobre "el patinete", amb una rialla et solen dir "alerta a les caigudes!" i alguns et donen ànims i tot, tal vegada senten com allò que desprèn l'adrenalina del patí, és energia sana, en estat pur.

Sessió stikers 2009.
Sexe lliure no es sinonim de sexe obsessiu, ni repressiu, ni abusiu...

Es modernillos diuen patinar o morir, si ho diuen amb anglès, semblen més wais, però, he de dir que ara ho entenc, i ho compartesc.
Es sa motivació que necessitava per allibarar adrenalina coagulada i consumista. Sa coagulació es desfés des de el primer instant, però amb ella arrossega per ses venes, fleumes de por, que pretenen mesclar-se amb una confiança traïdora, que és qui t'engoril·la dia a dia....

Skaters:
1_Skater Anónim. MACBA.
2_Skater Pau (Vila)
3_SKater Sergi (Terrassa)
4_Skater Anónim. MACBA.

Ni Amb ni Sense... Conexions i desconexions.

Litografies sobre radiografies. 2008

Feia molts anys que no feia lletres, avui, m'ha vingut de gust... Sin más!

El món com una teranyina. Tot conectat per un cap o per un altra...

Foto:Algun arbre d'horabaixa, cap a Llucalcari.

Passos per pintar la primera taula:
(Lo que ara ja sabem per fer la pròxima)

1_Instal·lar-se en un lloc prou il·luminat (davall sa farola d'es forum, no!....)
2_Recordar que sa taula no és plana! És concava...
3_Tenir guants de latex a má.
4_No oblidar-se les boquilles a casa...
5_I per acabar, flitar a muerte!!

Nota: secat ultramegarrapid damunt la lija! (ben igual que les parets ¬¬...)

Tornant de Londres, després de passar 20 hores dins s'aeroport de Heathrow...
La nena, asseguda al meu costat, es va adormir tranquila, jo també me vaig dormir, peró no vaig estar trankila fins en arribar a ca nostra, a sa roketa... Va ser un més dur, i més dur sortir d'akella malaïda illa...

Somebody said me that lately I'm so urban, I don't Know, but certainly, every winter, in my own grows the need of make street art, maybe, the cold, calls me at home, and my guilty conscience feels hurt and wants go out. Every winter is the same, but, this winter, I promise to nourish my dark passenger. 

Aquestes imatges son per un projecte publicitari q esta en procés....
Gracies a na Belén Rubio per la seva col·laboració i paciència!!!
Bon dilluns a tot quisky!

Diria que sempre ha estat així, variacions supèrflues segons cau el sol...
Caminava amb les mans, cap a un destí incert.
I quan va arribar, s'havia fet de nit.

A les fosques els remordiments es camuflen, però no desapareixen...
Conciéncia es baralla amb Subconscient, discuteixen per causes perdudes, que ja no resoldran pus mai...

Els dos perseguien el mateix, però en algun instant, es van perdre...
Travessant el mon per dins arribarien a tu, però Jo no els deixarà marxar.

Influéncia: Milo Manara.

05_Nov_.

Encara no és lliure, sempre arraconat en una foscor càlida, però això si, és omnipresent.

_"El negre representa la fosca, la mort, no pot representar el sexe per que aquest simbolitza la vida, la llum".

_"Aleshores, per que el sexe, a la cultura occidental, sempre s'ha considerat un tema tabú? Com algo, fosc i brut que deuria de ser practicat de manera intima i amb fins reproductius?"

_"La cultura occidental te molt tabus promulgat per les religions."

_"Amés, el sexe també es relaciona amb la mort. Si és vida, ha de ser mort, per que sense l'un no hi ha l'altra..."
En algun llibre vaig lletgir que l'home no es deuria correr amb massa freqüencia ja que perd molt energia, molt vida...

(...)

_"La qëstió és que primer va neixer la llum després es va crear la fosca, segons algun capitol del génesis"

_"Estás segur?... Val, ja ho mirarem."

(...)

_"Bé, tu comença a treure tots els mobles vells que tens dins i comença a considerar la teva pintura com algo sublim, poétic. I compra pincells nous, que amb aquests no podries acariciar al teu noi"

_"Tampoc tenia pensat fer-ho, però es pot tenir en compte...."

4 hores de retrás. Port Barcelona...

De nou, i com cada vegada, tot alló en el que creia, veig com es trenca, lentament, i cada bossinet s'hem clava dins... s'absencia no era sa sol·lució, un adéu no és fàcil, però un ja ens vorem, sempre queda bé...

No hi ha llàgrimes, les vaig acabar fa molt de temps, queden records emboirats del que va ser, i queden moltes il·lusions perdudes, records que ja no neixarán...

Així i tot, guardaré aquest bossinets de records dolços i punxants, i desitjaré que vagis on vagis i estiguis amb qui estiguis, no et perdis mai. I de nou, i per acabar, gracies per tot el que m'has ensenyat.

...

Es trist dormir aixi, es records son freds.

22-10-08

_Records autistes bombegen el teu crani.
_No hi ha distancia suficient per impedir-ho.

Dia 30 de setembre inauguram Sense Títol, localització: Facultat de Belles Arts.

Aquest any, na Laura, en Joan i jo hi participam amb un projecte que vam començar durant el curs passat, projecte TOUR (el que apareix al post anterior). Na Bel Fullana, sa Punki, també hi participa, amb es seus quadres onírics foscos i plens de sensacions.

I bé, s'inauguració es dimecres a les 13'00h, com veis, un horari de puta mare, a que vendreu tots?? ¬¬ ...

Enfi, si estau per allà, estau convidats a fer-nos tot tipus de critiques.

Projet by Joan Garau, Teresa Ramis (NaD) i Laura Suarez.
Exposició Sense Títol'08. Promoció 2004-08. Belles Arts.

Joan Garau el passat 6 de setembre, va inaugurar la seva quarta exposició, fins el 6 d'octubre en podreu guaidir d'ella a la Galeria Marimón (C'an Picafort).

Si feis una ullada a web amb noticiaris de ses illes, segur que hi trobau algun article o entrevistes que ens parlin d'ell, aquest estiu, el seu pas per Mallorca, no ha deixat a cap mitjà indiferent.

Aquí deix un enllaç on hi trobareu el programa sencer de Ítaca, cap al minut 22 apareix una entrevista a n'aquest artistasso.

http://tvmallorca.net/pages/verclip/6662

"Domina ses altures i aguaita a l'infinit"

Aquest recull de paraules, pintades a sa façana d'una caseta amb vistes a Sa Riba, ha acompanyat ses meves passejades per es redol des de aquella infància, a estones llunyana, a estones massa propera...

Aguaitar a l'infinit, per pegar una ullada a un o algun futur, però sempre aguaitant des de el present, i en aquest present contemporani, diria que els escalons no s'acaben mai, i com diu en Robert en una de les seves cançons, pensant sempre que a la teulada m'hi esperes tu...

En un futur proper, de 7 dies a partir d'avui, viatjarem al passat, per ondes sóniques de la má d'Extremoduro... Que diria ue feia anys que no havia tornat a escoltar...Per s'ocassió vendrà una amiga de s'institut, que feia molt (molt) que no veia, i fa poc ens vam trobar, i aquest viatje supersònic a n'es passat el farem plegades, com en aquella època de picentrisme i porros a n'es parc d'es Berenguer d'Anoia, mentres fèiem aquell batxiller estrany, relacionat amb ses arts... Quins temps aquells... Jejeje

Es quadre d'avui, és també d'aquella època... l'ull voyeurs, que com un objectiu, vigila mirant sempre endavant, rallades mentals provocades a arrel del picentrisme q ens guardava hores i hores en aquella plaça anat a les afores d'Inca.

...

Silenci tot volum dins s'habitació... i fosca.
Els mobles començen a queixar-se. Xerren entre ells.
Tenen un pla. El dia menys pensat, petaran.

Son Serra. 12 Set 08. 18.00h

Mal dia per batiar-se...

__Onades disperses i pesades, massa totxes i poc rapides, però me'n moria de ganes d'entrar, avançar sota les ones, arribar, esperar i triar el moment adequat, i intentar-ho, intentar aixecar-me i ballar damunt ses ones... sabia que no seria fàcil, però, els peus hem bullien i uns nirvis, fruits per l'excitació, hem recorrien tot el cos, ho tenia q provar...

S'entrada era difícil, durant uns quatre o cinc metres teníem que avançar per damunt rokes un tant punxats i tallants, entre onades q hi trencaven en força, no vaig aconseguir-ho, sóc un desastre... a punt de llançar-me, una onada hem va fotre fort i hem va fer rodar per damunt ses rokes, abans que pogués tirar-me amb sa taula, maleïda ona, si s'hagués esperat tan sols una mica, m'hi hauria llançat i li hauria passat per davall.... ja no m'hi vaig tornar a tirar... es meus companys sortiren al cap de poc, "és massa bruta avui..." mal dia per batiar-se...

I així hem tancat s'estiu... Esperem aquest hivern trobar una platja d'arena i bones ones!

Aquest matinada m'he despert amb sa banda sonora d'una tempesta, just a s'hora que havia de embarcar-me cap al món de ciment, a les 7... Son la 1 d'es mitj dia, i encara li dona.


Setembre banyat, ja te trobava a faltar...

De vegades ses paraules careixen de significat, i es fets s'evaporen, i ens quedam amb l'únic de deuria de ser essencial, s'amistat.

Sister's Summer '08.

En aquell primer instant, es teus ulls m'ho van revelar tot, el passat havia deixat d'existir, ja no hi havia pors ni rancors. Ara ens arrossegam per un present ferme, incert, que avança al seu ritme cap a un futur que ningú coneix. Tampoc m'importa el futur. Ja no.

Ara, som aquí.

Sa seva font de vida son es arbres, i a ells tornen.
El seu destí queda sotmès al vianant curiós.
Hivern 2007. Carrer Rocafort. Barcelona.

Rodatge Curtmetragte Tableau Vivant. Barcelona 2008.

Duim quatre dies de vaga, i la ciutat s'està tenyint de pànic consumista...
Avui horabaixa he donat una volta per es supers d'es barri i tots es passadisos eren camins desconeguts, en procés de desertificació, ordenats per estants infinits, nets, lleugers... respiren una tranquila tensió continguda, truncada per algunes caixes remogudes, alguns separadors derruits, pens... hauran arribat a les mans?? (quina imatge més bona!!)

He canviat de supermercat, pero m'he trobat els mateixos passadisos en cada un d
'ells, en alguns més discreta i empagaida que en altres, sotmeses a les mirades ausents d'alguns vianats... He recordat aquell llibre de tants anys enrera, on dos ninets, l'Alba i el Dídac, es troben en un món totalment deshabitat, desértic, i tots els establiments, carrers, cotxes, aturats al seu lloc habitual, en un aparcament crònic... en el meu capítol d'un horabaixa, no és cap escena de El Segon mecanoscrit de l'origen, la història gira al voltant de la corrupció de les imatges q ens envolten, i al món, s'hi han quedat tots els habitants desorbitats...

Exposició col·lectiva del grup de fotografia de BBAA, de les festes de Sant Medir.
Una visió "underground, cínica i tétrica" per alguns, per d'altres, una visió diferent.
Lluïssos de Grácia.
Desde el 6 de juny.

Fotos By LauSu

Fotos By Nad

Aquest és l'inici del projecte PORNVINTAGE, pròximament penajaré imatges de les fotografies i del vídeo.

Pornvintage neix amb força, i més vitamines li donarem!!

Pornvintage 2008

Cinc artistes, cinc sentits.

Divendres passat, després de dies maquinant-ho tot, i canviant mil históries de darrera hora, aguantant es nirvis i sobrevisquen, l'exposició Pornvintage va tirar endavanat, i podem dir que va sortir de conya, a pesar de que sempre hi ha matissos q es podem millorar, va ser una bona nit.

Aquest projecte que comença amb quatre obres d'una artista, sobre les relacions existents entre l'acta sexual i els tasts de vins, creix de la má de quatre artistes més, cada un d'ell aportant la seva pecul·liaritat. LauraSu amb fotoscaneaments que ens al·ludeixen subtáncies corporals, envoltades d'una aura poética, les imatges pasen succecivament, en la pantalla central, al seu costat, dues pantalles més, amb fotografies descaradament sensuals i erótiques, fetes per NaD. GaraW i Fi10, musics, crean sons i renous distorsionats per acompanyar un video editat i produit per GaraW, LauSu i Nad. I per tancar l'encontre, Joana Abrines, ens llegeix un conte eròtic sobre una al·lota que disfruta d'un orgasme casí místic, a través del seu propi cos, d'una copa de vi i tres botons de xocolate.

Gracies a tots ells, i a tots els que van col·laborar amb la seva presencia al local.