(Clicka encima para ampliar)
Duim quatre dies de vaga, i la ciutat s'està tenyint de pànic consumista...
Avui horabaixa he donat una volta per
es supers d'es barri i tots es passadisos eren camins desconeguts, en procés de desertificació, ordenats per estants infinits, nets, lleugers... respiren una tranquila tensió continguda, truncada per algunes caixes remogudes, alguns separadors derruits, pens... hauran arribat a les mans?? (quina imatge més bona!!)
He canviat de supermercat, pero m'he trobat els mateixos passadisos en cada un d
'ells, en alguns més discreta i empagaida que en altres, sotmeses a les mirades ausents d'alguns vianats... He recordat aquell llibre de tants anys enrera, on dos ninets, l'Alba i el Dídac, es troben en un món totalment deshabitat, desértic, i tots els establiments, carrers, cotxes, aturats al seu lloc habitual, en un aparcament crònic... en el meu capítol d'un horabaixa, no és cap escena de El Segon mecanoscrit de l'origen, la història gira al voltant de la corrupció de les imatges q ens envolten, i al món, s'hi han quedat tots els habitants desorbitats...