...Sony a200 i The Gimp.

Graffiti

Feia molts anys que no feia lletres, avui, m'ha vingut de gust... Sin más!

Stencil

Somebody said me that lately I'm so urban, I don't Know, but certainly, every winter, in my own grows the need of make street art, maybe, the cold, calls me at home, and my guilty conscience feels hurt and wants go out. Every winter is the same, but, this winter, I promise to nourish my dark passenger.

.... Hangover in the morning. is this...

Adeu...

Naturaleza (+sexo) o Arte??

(Clicka encima para ampliar)

Sense Títol '08

(Clicka encima para ampliar)

Dia 30 de setembre inauguram Sense Títol, localització: Facultat de Belles Arts.

Aquest any, na Laura, en Joan i jo hi participam amb un projecte que vam començar durant el curs passat, projecte TOUR (el que apareix al post anterior). Na Bel Fullana, sa Punki, també hi participa, amb es seus quadres onírics foscos i plens de sensacions.

I bé, s'inauguració es dimecres a les 13'00h, com veis, un horari de puta mare, a que vendreu tots?? ¬¬ ...

Enfi, si estau per allà, estau convidats a fer-nos tot tipus de critiques.

Projecte TOUR

(Clicka encima para ampliar)

Projet by Joan Garau, Teresa Ramis (NaD) i Laura Suarez.
Exposició Sense Títol'08. Promoció 2004-08. Belles Arts.

Mirades...

(Clicka encima para ampliar)

"Domina ses altures i aguaita a l'infinit"

Aquest recull de paraules, pintades a sa façana d'una caseta amb vistes a Sa Riba, ha acompanyat ses meves passejades per es redol des de aquella infància, a estones llunyana, a estones massa propera...

Carne Fresca!

(Clicka encima para ampiar)

Domina les altures i aguaita a l'infinit

Litografies. 2008.
Format A2.

Silenci tot volum dins s'habitació... i fosca.
Els mobles començen a queixar-se. Xerren entre ells.
Tenen un pla. El dia menys pensat, petaran.

Acte Poetic

(Clicka para ampliar)

Sa seva font de vida son es arbres, i a ells tornen.
El seu destí queda sotmès al vianant curiós.
Hivern 2007. Carrer Rocafort. Barcelona.

Tableau Vivant

Rodatge Curtmetragte Tableau Vivant. Barcelona 2008.

(Clicka encima para ampliar)

Duim quatre dies de vaga, i la ciutat s'està tenyint de pànic consumista...
Avui horabaixa he donat una volta per es supers d'es barri i tots es passadisos eren camins desconeguts, en procés de desertificació, ordenats per estants infinits, nets, lleugers... respiren una tranquila tensió continguda, truncada per algunes caixes remogudes, alguns separadors derruits, pens... hauran arribat a les mans?? (quina imatge més bona!!)

He canviat de supermercat, pero m'he trobat els mateixos passadisos en cada un d
'ells, en alguns més discreta i empagaida que en altres, sotmeses a les mirades ausents d'alguns vianats... He recordat aquell llibre de tants anys enrera, on dos ninets, l'Alba i el Dídac, es troben en un món totalment deshabitat, desértic, i tots els establiments, carrers, cotxes, aturats al seu lloc habitual, en un aparcament crònic... en el meu capítol d'un horabaixa, no és cap escena de El Segon mecanoscrit de l'origen, la història gira al voltant de la corrupció de les imatges q ens envolten, i al món, s'hi han quedat tots els habitants desorbitats...